La Generalitat ha atiat una guerra de banderes mentre els preus dels lloguers s’incrementen, les okupacions i els problemes de convivència veïnal

  • Eva Martínez
  • Actualitzat:
  • Creat:

Entrevista a l'alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez

Som un partit històricament d'activistes socials: entitats veïnals, sindicats, moviments feministes, lgtbi, de cooperació i solidaritat, ecologistes, animalistes... i també som un partit municipalista, amb alcaldesses i alcaldes que fan de les polítiques d'igualtat la base de la seva acció de govern.

En aquest apartat volem compartir l'experiència d'activisme per la igualtat en l'àmbit de l'habitatge d'una alcaldessa, Eva Martínez:

 

Quines són les principals actuacions que des d'un Ajuntament, en aquest cas Vallirana, es poden fer en l'àmbit de l'habitatge? 

A Vallirana hem iniciat la creació d’un parc públic d’habitatge social amb la compra d’un pis en exercir el dret de tempteig i retracte. Des de l’àmbit social, ja fa 5 anys que van crear la Taula de cooperació i contra els desnonaments per donar respostes a les famílies amb ajudes per pagar lloguers i subministraments, i amb intermediació amb els llogaters. Els ajuntaments també podem promoure la construcció d’habitatge públic de compra i lloguer, tot i que no rebem suport d’altres administracions. També des dels municipis promovem la rehabilitació i la millora d’accessibilitat amb bonificacions i ajudes especifiques. Per tant des dels municipis, tot i que l’habitatge està regulat com una activitat complementària, es realitzen moltes actuacions per pal·liar els efectes de la crisi i la nova bombolla immobiliària.

 

Davant dels urgents  problemes d'habitatge a resoldre actualment (desnonaments, okupacions, preus abusius de lloguer i compra, ...), creus que s'ha prioritzat suficientment per part de la Generalitat de Catalunya, dins les seves competències?

La Generalitat té la competència exclusiva en matèria d'habitatge i la seva actuació en aquest àmbit és decebedora. Les ajudes directes a les famílies són insuficients, els requisits que posen deixen fora la major part dels casos i la taula d’emergència social està desbordada. Així mateix, és miserable el nombre de pisos en els quals directament la Generalitat de Catalunya ha exercit el dret de tempteig i retracte. Fa pocs dies el conseller ha anunciat com a gran mesura posar a disposició dels ajuntaments crèdits tous de l’Institut Català de Finances, un altre cop derivant la responsabilitat cap als municipis. S’ha perdut una oportunitat amb tots els pisos buits en mans d’entitats bancàries de disposar d’un parc públic com sí tenen altres països europeus.

Els últims anys, la Generalitat ha atiat una guerra de banderes mentre els preus dels lloguers s’incrementen, el nombre d’ocupacions es multiplica així com els problemes de convivència veïnal combinats amb l’aparent inacció de la policia autonòmica (màfies, plantacions, narcopisos...).